Història de la taula periòdica

Una de les primeres coses que se’ns ensenya quan comencem a estudiar química és la taula periòdica dels elements. Així doncs, ens fan memoritzar els símbols dels elements més importants, el seu nombre atòmic, la seva posició a la taula, etc. Però per a què serveix realment la taula periòdica? Ha existit sempre? Com es classificaven abans els elements? Anem-ho a comprovar. 

El suec Jacob Berzelius va ser el primer en atrevir-se a classificar els elements. Així doncs, l’any 1814 va dividir-los en electronegatius (tenen tendència a guanyar electrons) i electropositius (tenen tendència a perdre electrons). Més endavant, l’any 1818, va proposar una notació (que encara avui s’utilitza), substituint els cercles que feia servir Dalton per reconèixer els elements i agafant com a base la primera o les dues primeres lletres del nom de l’element escrit en llatí. 

L’any 1815 l’anglès William Proust va formular la següent hipòtesis: “en tots els elements es troben compostos d’hidrogen com a matèria original”. Així doncs, va proposar l’ordenament dels elements agafant com a base l’hidrogen.

Uns anys més tard, l’any 1829, el químic alemany Johann Döbereiner va proposar l’ordenament dels elements que tenien propietats similars en grups de 3, anomenats “tríades”. A més, va afirmar que la massa atòmica de l’element central era aproximadament la mitjana de les masses dels elements dels extrems. 

Font: http://tablaperiodica.in/triadas-de-dobereiner-1820/

Tot i així, més endavant es va descobrir que no tots els elements formaven tríades. D’aquesta manera, es va negar que els grups dels elements similars fossin limitats a 3. Malgrat això, la importància de les tríades de Döbereiner radica en el fet que, per primer cop, es van agrupar els elements que tenien propietats similars en un mateix grup, anticipant així el concepte de “família química”.

L’any 1863, el químic francès Chancourtois va ordenar els elements en funció del seu pes atòmic sobre una corba helicoïdal que envoltava un cilindre. En dividir la base del cilindre en 16 parts iguals, es va registrar una llista d’elements similars en columnes verticals. Aquest treball va ser anomenat “Cargol Tel·lúric”. 

Dos anys més tard, el 1865, el químic anglès John Newlands va presentar un nou intent d’ordenar els elements segons les seves masses atòmiques. Així doncs, Newlands va disposar els elements en files horitzontals de 7 en 7. Amb aquesta classificació es va adonar que el vuitè element s’assemblava en propietats al primer, el novè al segon, el desè al tercer, i així successivament. Newlands va comparar aquesta classificació amb les notes d’una escala musical i, per tant, aquesta relació es va anomenar “Llei de les octaves”. Tot i així, les idees de Newlands no van ser acceptades ja que la seva llei no funcionava correctament a partir de l’element dissetè. 

Font: http://tablaperiodica.in/las-octavas-de-newlands-1864/

L’any 1869, el químic rus Dimitri Mendeléiev va presentar una taula dels elements, en què també s’ordenaven els elements en ordre creixent segons les seves masses atòmiques, de manera que els que tenien propietats semblants estaven situats en columnes, formant un grup. Els elements de cada fila formaven un període, que indica el número de nivells d’energia. Cal dir que la taula era semblant a la de Newlands, però hi havia una diferència molt important: Mendeléiev deixava un espai buit a la taula quan la periodicitat es trencava, ja que segons ell aquests espais devien estar ocupats per elements que en aquell moment es desconeixien. Això va permetre predir l’existència de nous elements que més tard es van descobrir, com per exemple el germani (Ge) i el gal·li (Ga). 

Font: http://tablaperiodica.in/tabla-periodica-de-mendeleiev-y-meyer-1969/

A partir de la taula periòdica de Mendeléiev la taula ha anat evolucionant ja que s’han anat afegint els nous elements que s’han anat descobrint durant aquests últims anys, però la idea de grups i períodes encara és vigent. És per això que Mendeléiev és considerat el pare de la taula periòdica dels elements.

Com hem pogut comprovar, el camí per establir una classificació dels elements no ha estat gens fàcil. La taula periòdica que coneixem actualment és el resultat de milers d’experiments i estudis duts a terme per diferents químics de diverses èpoques. I el que és més fascinant de tot és que aquesta taula es podria veure modificada. El descobriment de nous elements o de noves propietats químiques determinarà el futur de l’actual taula periòdica dels elements. 

(Autor del post: Jaume Giol Pozo, alumne de 1r de Batxillerat de l'Escola Pia de Terrassa)