La temperatura és la mesura del grau de "desordre" d'un sistema. Quan un sistema es refreda fins arribar al zero absolut (-273 ºC), els seus constituents (àtoms i molècules) estan perfectament ordenats i sense cap moviment. Si estàs quiet ja no et pots moure més lentament, per tant la temperatura no pot seguir baixant. Tot i així, segons sembla, fins i tot a aquesta temperatura, àtoms i molècules mantenen el que es coneix com a energia de punt zero, l'energia mínima que pot tenir un sistema. En el "buit" de l'espai es considera que hi ha aquesta forma d'energia de punt zero, també anomenada estat "base" o "estacionari", un estat en el qual no es pot eliminar més energia.
A l'altre extrem tenim l'anomenada "temperatura en Planck", en honor al físic alemany. Segons Planck, la clau per entendre la temperatura màxima és que res no pot superar la velocitat de la llum. Com ja hem dit, entenem que la mesura de la temperatura fa referència a la vibració dels àtoms, és a dir, la velocitat a la que es mouen. Si res no es pot moure més de pressa que la llum, aquesta serà la velocitat màxima dels àtoms i marcarà el límit de la temperatura i també el llindar on deixen de funcionar les lleis de la física "convencional". Aquest límit es va fixar en 1,416 785(71) × 1032 kelvin. Algunes teories apunten que aquesta podria haver estat, aproximadament, la temperatura que va tenir lloc just després del Big Bang.
Segons tot això, vivim molt més aprop del zero absolut que no pas del "caloret" de la Gran Explosió inicial.
