Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àtoms. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Àtoms. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de desembre del 2016

Temperatures al límit

La temperatura és la mesura del grau de "desordre" d'un sistema. Quan un sistema es refreda fins arribar al zero absolut (-273 ºC), els seus constituents (àtoms i molècules) estan perfectament ordenats i sense cap moviment. Si estàs quiet ja no et pots moure més lentament, per tant la temperatura no pot seguir baixant. Tot i així, segons sembla, fins i tot a aquesta temperatura, àtoms i molècules mantenen el que es coneix com a energia de punt zero, l'energia mínima que pot tenir un sistema. En el "buit" de l'espai es considera que hi ha aquesta forma d'energia de punt zero, també anomenada estat "base" o "estacionari", un estat en el qual no es pot eliminar més energia.

A l'altre extrem tenim l'anomenada "temperatura en Planck", en honor al físic alemany. Segons Planck, la clau per entendre la temperatura màxima és que res no pot superar la velocitat de la llum. Com ja hem dit, entenem que la mesura de la temperatura fa referència a la vibració dels àtoms, és a dir, la velocitat a la que es mouen. Si res no es pot moure més de pressa que la llum, aquesta serà la velocitat màxima dels àtoms i marcarà el límit de la temperatura i també el llindar on deixen de funcionar les lleis de la física "convencional". Aquest límit es va fixar en 1,416 785(71) × 1032 kelvin. Algunes teories apunten que aquesta podria haver estat, aproximadament, la temperatura que va tenir lloc just després del Big Bang. 


Segons tot això, vivim molt més aprop del zero absolut que no pas del "caloret" de la Gran Explosió inicial.






Àtoms al cos humà

La vida és una propietat dels àtoms i molècules quan s’ordenen de forma adequada, de la mateixa forma que l’extremada duresa i gran brillantor del diamant és deguda a un altre tipus d’ordenació dels àtoms. En ambdós casos, es tracta d’àtoms del mateix element: el carboni.

Una persona de 60 quilograms conté aproximadament 1.000 mols de carboni. És a dir, 602.300.000.000.000.000.000.000.000 àtoms de carboni.

Al marge de carboni, tots els teixits del cos humà contenen hidrogen i oxigen. Els més habituals, al marge de l'aigua, són els glúcids, els pròtids i els lípids.

Els glúcids més importants en l'estructura dels éssers vius són els polisacàrids. Es tracta de cadenes linials (com la celulosa) o ramificades (com el glucogen) de sucres senzills (com la glucosa). 

Els pròtids, a més de carboni, hidrogen i oxigen, contenen nitrogen i, alguns d'ells, també sofre. Petanyen a aquest grup les proteïnes, com l'hemoglobina i el colagen i les fraccions menors que en provenen (peptones, pèptids i aminoàcids).

El lípids també contenen carboni, hidrogen i oxigen i, alguns d'ells, tambe nitrogen i fòsfor. Poques vegades formen cadenes i els més abundants són els glicèrids, combinacions de glicerina i àcids grassos.

Altres elements importants són el calci dels ossos i la llet, el sofre també dels ossos i del cabell, el ferro de la sang i els músculs, el clor dels sucs gàstrics, el sodi i el potassi de fluids i teixits, el magnesi (molt important en la transmissió d'impulsos nerviosos) i el cobalt de la vitamina D, etc.


Estem fets doncs de petites peces d'uns pocs elements. El 98 % dels àtoms del cos humà se substitueixen cada any. Si us tornen a dir que ningú és insubstituible, ara podeu confirmar-ho també amb arguments purament químics...