La vida és una propietat dels àtoms i molècules quan s’ordenen de forma adequada, de la mateixa forma que l’extremada duresa i gran brillantor del diamant és deguda a un altre tipus d’ordenació dels àtoms. En ambdós casos, es tracta d’àtoms del mateix element: el carboni.
Una persona de 60 quilograms conté aproximadament 1.000 mols de carboni. És a dir, 602.300.000.000.000.000.000.000.000 àtoms de carboni.
Al marge de carboni, tots els teixits del cos humà contenen hidrogen i oxigen. Els més habituals, al marge de l'aigua, són els glúcids, els pròtids i els lípids.
Els glúcids més importants en l'estructura dels éssers vius són els polisacàrids. Es tracta de cadenes linials (com la celulosa) o ramificades (com el glucogen) de sucres senzills (com la glucosa).
Els pròtids, a més de carboni, hidrogen i oxigen, contenen nitrogen i, alguns d'ells, també sofre. Petanyen a aquest grup les proteïnes, com l'hemoglobina i el colagen i les fraccions menors que en provenen (peptones, pèptids i aminoàcids).
El lípids també contenen carboni, hidrogen i oxigen i, alguns d'ells, tambe nitrogen i fòsfor. Poques vegades formen cadenes i els més abundants són els glicèrids, combinacions de glicerina i àcids grassos.
Altres elements importants són el calci dels ossos i la llet, el sofre també dels ossos i del cabell, el ferro de la sang i els músculs, el clor dels sucs gàstrics, el sodi i el potassi de fluids i teixits, el magnesi (molt important en la transmissió d'impulsos nerviosos) i el cobalt de la vitamina D, etc.
Estem fets doncs de petites peces d'uns pocs elements. El 98 % dels àtoms del cos humà se substitueixen cada any. Si us tornen a dir que ningú és insubstituible, ara podeu confirmar-ho també amb arguments purament químics...
Al marge de carboni, tots els teixits del cos humà contenen hidrogen i oxigen. Els més habituals, al marge de l'aigua, són els glúcids, els pròtids i els lípids.
Els glúcids més importants en l'estructura dels éssers vius són els polisacàrids. Es tracta de cadenes linials (com la celulosa) o ramificades (com el glucogen) de sucres senzills (com la glucosa).
Els pròtids, a més de carboni, hidrogen i oxigen, contenen nitrogen i, alguns d'ells, també sofre. Petanyen a aquest grup les proteïnes, com l'hemoglobina i el colagen i les fraccions menors que en provenen (peptones, pèptids i aminoàcids).
El lípids també contenen carboni, hidrogen i oxigen i, alguns d'ells, tambe nitrogen i fòsfor. Poques vegades formen cadenes i els més abundants són els glicèrids, combinacions de glicerina i àcids grassos.
Altres elements importants són el calci dels ossos i la llet, el sofre també dels ossos i del cabell, el ferro de la sang i els músculs, el clor dels sucs gàstrics, el sodi i el potassi de fluids i teixits, el magnesi (molt important en la transmissió d'impulsos nerviosos) i el cobalt de la vitamina D, etc.
Estem fets doncs de petites peces d'uns pocs elements. El 98 % dels àtoms del cos humà se substitueixen cada any. Si us tornen a dir que ningú és insubstituible, ara podeu confirmar-ho també amb arguments purament químics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada