Neurones mirall

A principis dels anys 90 l'equip de Giacomo Rizzolatti, de la Universitat de Parma (Itàlia), estava investigant els circuits neurals del cervell dels micos quan es van trobar amb un descobriment sorprenent: el cervell dels micos s’activava no tan sols quan un individu realitzava una acció concreta, sinó quan observava un altre individu de la mateixa espècie, o un humà, fent la mateixa acció. Les cèl·lules cerebrals responsables d'aquesta activació van ser anomenades neurones mirall. Si bé en un principi semblava un simple sistema d'imitació, s'ha acabat demostrant que les seves implicacions transcendeixen el camp de la neurofisiologia pura.  Així, la principal funció de les neurones mirall seria la comprensió del significat de les accions i emocions alienes. 

Si bé alguns neurocientífics, com el Dr. Hickock, posen en dubte aquesta teoria, segons molts investigadors aquest descobriment té grans implicacions en la nostra espècie. El neuròleg cognitiu V. S. Ramachandran ha arribat a afirmar que aquest descobriment «serà per a la psicologia el que el DNA va ser per a la biologia». Diversos estudis apunten que en els humans les neurones mirall són més nombroses que en micos i són presents no només en àrees estrictament motores, sinó també en centres del llenguatge, l'empatia i el dolor. Així doncs, aquestes neurones servirien no només per reflectir a nivell mental les emocions dels altres, sinó per fer-ho amb accions, emocions i sentiments observats, escoltats i fins i tot llegits. Això explicaria perquè ens emocionem més intensament amb aquells llibres, cançons, obres de teatre i pel·lícules on ens sentim identificats. També podria justificar la base de la rivalitat quan sentim el desig d'una altra persona o un objecte, perquè el desig és mimètic.

Però la rellevància d'aquestes cèl·lules del nostre cervell encara va més enllà. Segons sembla aquestes neurones també assimilen el context on es produeixen les accions que "repliquen". Això tindria grans implicacions pel que fa a l'empatia, ja que les neurones que s'activen en l'observador d'una acció són les mateixes que s'han activat en qui executa l'acció. Si veig a algú plorar, no només s'activen els neurones responsables de l'acció del plor en si, sinó també part de les responsables del sentiment de tristesa que desencadena aquell plor. L'altruisme i el comportament social, en definiva, allò que ens fa humans, derivarien d'aquest meravellós mecanisme neuronal.

Les dificultats de relació i comunicació de l'autisme podrien ser causades per la manca de neurones mirall. Per això la sociabilització per imitació és una de les claus per a la intervenció terapèutica en les persones amb aquesta afectació.

Imitem el que veiem per integrar-nos socialment més enllà de la valoració ètica que poguem fer d'aquest comportament. Això explicaria perquè la violència engendra violència. I també explicaria perquè el somriure i la confiança s'escampen amb tanta força.