El cervell humà pesa 1.500 grams (aproximadament el mateix que una ampolla de litre i mig d'aigua). Té la mida d'un coco i la mateixa textura que la mantega freda. La seva forma s'assimila a la d'una nou (els anglesos diuen que té forma de coliflor). Està format per gairebé cent mil milions de neurones. Si les connexions neuronals que pot arribar a tenir formessin un sol cable, aquest donaria 4 voltes a la Terra.
La neurona consta de tres parts: el soma, les dendrites (acostumen a ser vàries) i l'axó. La connexió (sinapsi) es dóna entre l'axó s'una neurona i les dendrites d'una altra i serveix per enviar un missatge electroquímic. El més habitual és que milers de neurones s'activin al mateix temps i transmetin el missatge a les neurones veïnes. Cada neurona es comunica amb centenars de neurones mitjançant càrregues elèctriques a una velocitat de 0,001 segons.
Un recent nascut té més de cent mil milions de neurones, moltes més de les necessàries. Durant els dos primers anys de vida s'arriben a formar uns 100 bilions de sinapsis. Més tard té lloc un procés de "poda neuronal" en el qual les neuroens que no s'utilitzen s'atrofien i moren. Al llarg de la vida d'una persona no deixen de formar-se ni de morir neurones però la velocitat no és la mateixa que després de néixer. El cervell humà adult, doncs, pot generar noves neurones i connexions. L'alimentació, l'exercici físic i l'estimulació cognitiva mitjançant diferents tasques són fonamentals en aquest procés.
Unes 10.000 neurones moren cada dia de forma natural. Una mala dieta, i el consum habitual de drogues i alcohol, incrementen aquest nombre. Una borratxera aïllada no arriba a matar neurones però el consum excessiu continuat pot malmetre les connexions entre aquestes cèl·lules (afectant a l'anomenada substància blanca) i causar-ne atròfia i degeneració. L'estrès elevat durant molt de temps pot tenir efectes similars.
El cervell constitueix aproximadament el 2% del pes del cos (uns 1.400 grams) i consumeix el 20 % de l'energia.
En altres animals el nombre de neurones és molt variable. Una esponja de mar no té cap neurona, una medusa en té 800, un cargol 10.000, un gos 160 milions, un pop 300 milions, un dofí 5.800 milions i un elefant africà 6.200 milions.
Si bé el que determina la intel·ligència no és el nombre de cèl·lules nervioses sinó el nombre de connexions, és clar que l'espècie humana, tot i que en alguns casos particulars no ho sembli, guanya per golejada.
La neurona consta de tres parts: el soma, les dendrites (acostumen a ser vàries) i l'axó. La connexió (sinapsi) es dóna entre l'axó s'una neurona i les dendrites d'una altra i serveix per enviar un missatge electroquímic. El més habitual és que milers de neurones s'activin al mateix temps i transmetin el missatge a les neurones veïnes. Cada neurona es comunica amb centenars de neurones mitjançant càrregues elèctriques a una velocitat de 0,001 segons.
Un recent nascut té més de cent mil milions de neurones, moltes més de les necessàries. Durant els dos primers anys de vida s'arriben a formar uns 100 bilions de sinapsis. Més tard té lloc un procés de "poda neuronal" en el qual les neuroens que no s'utilitzen s'atrofien i moren. Al llarg de la vida d'una persona no deixen de formar-se ni de morir neurones però la velocitat no és la mateixa que després de néixer. El cervell humà adult, doncs, pot generar noves neurones i connexions. L'alimentació, l'exercici físic i l'estimulació cognitiva mitjançant diferents tasques són fonamentals en aquest procés.
Unes 10.000 neurones moren cada dia de forma natural. Una mala dieta, i el consum habitual de drogues i alcohol, incrementen aquest nombre. Una borratxera aïllada no arriba a matar neurones però el consum excessiu continuat pot malmetre les connexions entre aquestes cèl·lules (afectant a l'anomenada substància blanca) i causar-ne atròfia i degeneració. L'estrès elevat durant molt de temps pot tenir efectes similars.
El cervell constitueix aproximadament el 2% del pes del cos (uns 1.400 grams) i consumeix el 20 % de l'energia.
En altres animals el nombre de neurones és molt variable. Una esponja de mar no té cap neurona, una medusa en té 800, un cargol 10.000, un gos 160 milions, un pop 300 milions, un dofí 5.800 milions i un elefant africà 6.200 milions.
Si bé el que determina la intel·ligència no és el nombre de cèl·lules nervioses sinó el nombre de connexions, és clar que l'espècie humana, tot i que en alguns casos particulars no ho sembli, guanya per golejada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada