Afirmar que l'alcohol és una solució es pot considerar rotundament cert des del punt de vista químic. Més enllà de la química, però, l'alcohol, més que una solució, acostuma a ser una important font de problemes... Al marge d'aquest joc de paraules, el que sí que és cert és que l'estudi de les dissolucions, i el que anomenem propietats col·ligatives, ha donat lloc a algunes solucions...
Les propietats col·ligatives són les propietats que depenen únicament de la concentració del solut dissolt i no de la naturalesa del solut. Aquestes propietats són: disminució de la pressió de vapor, descens crioscòpic, augment ebulliscòpic i pressió osmòtica.
De totes aquestes propietats, la que té unes aplicacions més visibles per a nosaltres és el descens crioscòpic, que consisteix en el descens del punt de fusió que experimenta una dissolució respecte al punt de fusió del dissolvent pur. Aquesta propietat és la responsable que l'aigua del mar, a causa de les sals que té dissoltes, tingui un punt de congelació d'uns -2ºC. Si es congelés a 0ºC, grans extensions d'oceà es congelarien i això tindria unes grans implicacions en el clima de la Terra. Aquest mateix argument és el que explica que es llenci sal sobre les carreteres gelades. La dissolució de la sal en l'aigua, al disminuir el punt de fusió, contribueix a solucionar el desglaç de l'asfalt. El descens crioscòpic també justifica l'ús anticongelants com l'etilenglicol en el circuit tancat dels radiadors dels cotxes. Aquesta substància és molt soluble en aigua i evita que l'aigua es congeli a 0ºC i trenqui el radiador.
Les diferències de concentració de les dissolucions també tenen aplicacions alimentàries, en aquest cas relacionades amb la pressió osmòtica. La majoria d'éssers vius tenen teixits vius semipermeables. Les parets cel·lulars, per exemple, deixen passar l'aigua i els ions però impedeixen el pas a les proteïnes sintetitzades a l'interior de la cèl·lula. Això permet que la cèl·lula es mantingui turgent perquè això fa que hi penetri més aigua per igualar les concentracions de l'interior i l'exterior. En les conserves salades (salaons) s'evita la descomposició dels aliments per acció dels bacteris perquè la gran concentració de sal a l'exterior provoca un flux d'aigua que els deshidrata. Aquest mètode, encara molt utilitzat, ha estat una molt bona solució (sobretot quan encara no existien les neveres) per allargar la vida dels aliments.
I és que en la vida, com en la química...tot té (dis)solució!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada