La característica olor de mar, tan apreciada pels que hem crescut arrambats a la costa, és deguda principalment al dimetil de sufur (DMS) la fórmula química del qual és C2H6S. Aquest compost és un dels dos productes que es produeixen de la degradació del dimetilsulfopropionat (DMSP) per acció de les DMSP-liases que contenen les diatomees, els bacteris i el fitoplàncton marí. El dimetilsulfopropionat (DMSP) té una funció clau en aquests organismes ja que els protegeix enfront les baixes temperatures i l'elevada força iònica de manera que evita que es degradin les proteïnes i permet que s'estabilitzi la membrana plasmàtica.
La importància del DMS, però, aniria més enllà de l'agradable olor que desprèn l'infinit blau. Aquest compost és una de les poques substàncies del mar que s'emeten a l'aire, on actuaria com a nucli de condensació, és a dir, seria una de les partícules que permetria que s'hi "enganxessin" molècules d'aigua i facilitaria per tant la formació dels núvols.
Segons la hipòtesi Claw, aquesta substància tindria un important efecte en la regulació del clima. L'oxidació del DSM per efecte dels raigs ultraviolats dóna lloc a aerosols de sulfat que també actuen com a nuclis de condensació i faciliten així la formació de núvols. Els núvols influeixen sobre el clima, la temperatura i la reflexió de la llum solar, que, al mateix temps, afecten la producció del DMS. L'increment en el creixement d'algues a l'oceà seria una conseqüència d'aquest cicle i podria tenir un efecte important com a controlador de l'esclafament global. S'ha arribat a dir que, si el DMS disminuís de manera important, això podria comportar un augment de 3 o 4 graus en la temperatura de l'atmosfera. Aquesta hipòtesi ha generat un intens debat entre científics.
Si aquesta hipòtesi fos certa, seria un clar exemple del que es va a donar a conèixer com la hipòtesi de Gaia (anunciada per James Lovelock i Lynn Margulis fa més de 40 anys) que defensa que els processos físico-químics i els processos biològics del planeta Terra estan íntimament relacionats i donen lloc a un sistema autoregulat.
A partir d'ara, quan passegeu per un passeig marítim, recordeu que potser esteu ensumant una molècula clau en el famós canvi climàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada