Bacteris i neurones

Els bacteris i les neurones tenen el comú que són cèl·lules (procariotes en el primer cas, eucariotes en el segon). També que uns i altres participen, d'alguna manera, en el procés de digestió. A partir d'aquí potser podríem establir altres similituds relacionades amb el seu funcionament i trobar-ne alguns components comuns. Més enllà d'això, trobem altres nexes en comú, alguns d'ells sorprenents. I és que la comunicació entre bacteris podria ser, evolutivament, l'origen de la comunicació neuronal. I, al mateix temps, bacteris i neurones es comuniquen en el nostre cos molt més del que ens imaginem...

El sistema nerviós és l'amo i senyor del nostre cos. Els nostres pensaments, la informació que ens arriba de l'entorn i del nostre propi cos i com hi responem, depenen de la comunicació elèctrica entre les neurones. Cada mil·lèsima de segon, grans quantitats d’ions entren i surten de les nostres neurones donant lloc a petites corrents elèctriques, la propagació de les quals permet que elements del nostre cos es comuniquin d’una manera molt eficient. Recentment s'ha descobert el que podria ser l'origen d'aquesta forma de comunicació cel·lular. 

Ja fa anys que es coneix que els bacteris tenen canals iònics que permeten el pas d'ions en un i altre sentit però fins fa molt poc la seva utilitat era del tot desconeguda. Una investigació publicada a Nature liderada per Jordi G. Ojalvo, investigador al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb Gürol M. Süel, de la Universitat de California San Diego, conclou que l'utilitat d'aquests canals podria ser comunicar-se quan està en risc la supervivència degut a la manca d'aliments. Aquest mecanisme és molt útil en els biofilms (una comunitat estructurada de microorganismes envoltats d'una matriu polimèrica autodesenvolupada i adherida a una superfície vivent o inerta). Aquestes comunitats ajuden als bacteris a sobreviure millor, i poden arribar a constituir un problema clínic i mediambiental per als éssers humans, degut a la seva extrema resistència a antibiòtics i altres agents desinfectants. Segons les conclusions dels investigadors, quan, en aquestes colònies cel·lulars, els organismes de la part central detecten que hi ha manca de nutrients, envien una senyal elèctrica d’estrès que es va amplificant cap als organismes de la perifèria perquè deixin passar més aliment (i per tant les cèl·lules exteriors en consumiran menys). 

La principal molècula implicada en aquesta interacció és el glutamat i l’ió associat és el potassi. Curiosament, el glutamat i el potassi juguen també un paper molt important en diverses formes de comunciació neuronal. És molt probable doncs que el fenomen descobert ara en bacteris pugui ser el precursor del sistema que utilitzen les cèl·lules del cervell humà.

Biofilm bacterià

Més enllà d'aquest lligam evolutiu, s'ha demostrat que els bacteris que viuen en el nostre cos tenen una important influència en el funcionament del sistema nerviós. Des del punt de vista biològic, podem considerar cada ésser humà com un ecosistema sencer on hi conviuen bilions de bacteris de milers d'espècies diferents. Tot i que encara no en tenim xifres concluents exactes, hi ha estudis que arriben a considerar que tenim, en nombre, 10 vegades més bacteris que cèl·lules humanes i que podríem arribar a tenir un quilogram de bacteris en el nostre cos. Els bacteris que habiten el nostre sistema digestiu, que anomenem flora bacteriana o microbiota, interaccionen amb el sistema endocrí, l'immunitari i el nerviós, incidint en el nostre estat físic i mental.

Naixem axènics, és a dir, dins l’úter de la mare, no tenim bacteris ni cap altre microorganisme colonitzant el nostre organisme. Durant la gestació, la microbiota de la mare comença a canviar per afavorir el procés. Tot el que la mare menja determinarà la microbiota del recent nascut i, tot seguit, estarà condicionada pel tipus de part, pel tipus de lactància, l’estrès, l’exposició a medicaments com els antibiòtics, infeccions... És especialment rellevant la influència del part, ja que un part vaginal condiciona que el nounat tingui una colonització inicial a la boca, al nas i a l’intestí de bacteris que trobem típicament a la vagina de la mare tan bon punt neix. Mentre que un part per cesària condiciona que el nen tingui un colonització inicial de bacteris que trobem típicament a la pell de la mare o bacteris del material de l’hospital, però no dels bacteris vaginals.

L'efecte de la microbiota en la nostra salut encara va més enllà. I és que, com s'ha demostrat abastament, es produeix una evident comunicació entre els habitants dels nostres intestins i el sistema nerviós. 

La flora intestinal allibera metabòlits que poden arribar al cervell afectant moltes funcions. S'ha descobert que els processos que desencadenen algunes malalties degeneratives (com l'Alzheimer, el Parkinson o l'esclerosi lateral amiotròfica) podrien estar dirigits per proteïnes produïdes per la nostra microbiota. En aquesta línia, diverses investigacions apunten als probiòtics (microorganismes saludables per l'organisme) per prevenir aquestes malalties o per realitzar tractaments relacionats amb dany cerebral. Més enllà d'això, el neurocientífic John Cryan, de la Universitat de Cork, demostra en moltes de les seves investigacions la influència de la flora intestinal en el desenvolupament del cervell i l'impacte dels nostres bodells en l'estat d'ànim. 

Avui dia encara sento dir, erròniament, que l'home ve del mico (en realitat provenen d'un ancestre comú). Sobta pensar que seria més correcte dir que el mecanisme que propicia els nostres pensaments podria tenir el seu origen en la comunicació entre bacteris. 

He escrit aquest article tot menjant-me un iogurt de llet d'ovella (una excel·lent font de probiòtics). Està clar que aquest mos ha près una especial rellevància després d'aquestes línies...i, de moment deu ser efecte placebo, però com més cullerades faig, de més bon humor em poso!